Per a aconseguir aquest objectiu cal sempre partir d’una bona maduració, i per aconseguir una bona maduració cal una vinya ben equilibrada entre els recursos que té (fulla, arrels, nutrients, aigua, sol….) i la quantitat de fruit que dona. És a dir, aconseguir que el màxim de la feina que fa la fotosíntesis de les nostres fulles es pugui acumular dintre dels raïms que collirem. D’aquesta manera el nostre raïm expressa la singularitat de la nostra terra i les nostres varietats a través de les sensacions que ens ofereixen els seus components.

És un verdader procés d’alquímia: els elements naturals són garbellats a través d’un ADN, que fa que cap varietat ho faci igual, i a sobre els condicionants de cada parcel·la que en modifica els matisos. Així cada vi que procedeix d’una vinya, varietat i territori és únic; expressa una veritat irrepetible.

Finalment, i sota la idea que molt d’alguna cosa, per bona que sigui, pot necessitar de posar-se en harmonia, neix el concepte de la criança. Aquesta es fa tan en àmfores com en bóta de fusta per equilibrar l’efecte de la oxigenació d’aquests recipients. Les àmfores permeten d’equilibrar segons les anyades l’expressió de la fusta per tal que aquesta no amagui l’expressió dels nostres raïms a dins de cada ampolla de vi, que al cap i a la fi és el nostre patrimoni d’identitat i la història que Exibis explica any rere any al món.